08/11/2006 - Entrada no humoristica, tribut a una gran persona

Aquesta entrada no preten fer riure, es un homenatge a una persona que es mereix un monument, mira el NACH fa cançons aquesta gent i jo els i dedico un blog que men surtu millor que fent cançons.
Un repartiment a passeig de Sant Juan, arribo, toko al timbre i kom sempre despres de la pregunta del client crido energicament "TELEFLAPI", la gent deu flipar, m'obra la porta xo no s'obria xk algunes escales tanquen les portes amb clau, i la bona senyora ma diu que baixa a obrirme, desde la porta es veia com l'ascensor baixava, i curiosament es para al segon pis una bona estona, kuan arriba abaix surt una senyora gran amb una bata, molt molt bona dona, i kom e dit el monument sel mereix. Surt lentament del ascensor i jo ja veig k algo no va b, fa tres pases i baixa un esglao, arriba a la porta i no encertava amb la clau, i la senyora no baixava la mirada, de cop em vaig adonar que era invident, el primer que penses "pobre dona", crec que no s'ha de pensar aixo, ells no volen donar pena i intenten fer vida normal, i que encarreguin una pizza es un simptona de normalitat. La bona dona m'obra i ma diu que puji a casa seu perque te el monader a dalt, i jo li contesto amablament que no tinc cap problema. La bona dona es sabia de memoria les pases fins els esgrao, les pases fins el ascensor, on esta el boto del seu pis, i a quina altura esta el pany de casa seu.
Molt amablament em va donar una propina despres de deixarli la pizza a la taula del menjador i la beguda al costat, i em despedeixo amablament d'ella, quan marxava la bona dona em va dir que si la porta estava tancada que l'avises que baixaria a obrirme-la, i jo li vaig agrair el gest. Despres d'aixo t'adones que ets un afortunat, en aquest mon hi ha gent que te mes problemes que si no tens un jersei Hilfiger, o akella lliga mes o que si estas lesionat i no pots jugar a futbol o si treballes de nit et perds mots programes de tele que abans veies. Som molt egoistes i em molaria k gracies a aquesta entrada tots recapasitesiu i pensesiu en aixo, som molt afortunats i n o sabem valorar...